Pensament envers Adolescència

Fa uns dies comencí a sentir parlar d’una sèrie molt popular que tracta al voltant d’un assassinat d’una adolescent. Un company seu n’és el protagonista per la seua implicació en el cas. Parle d’Adolescència.

He de dir per adelantat que només he sentit parlar d’ella i només he vist el tràiler de la sèrie. El cas és que arrel a totes les notícies dels “Danis Alves” absolts i els “Bretons” parricides confessos torturadors de per vida, no puc més que reflexionar a propòsit de la nostra societat. En el nostre paper progenitor actual, els missatges i l’educació en igualtat o desigualtat dirigits als nostres fills i filles.

I al mateix temps, em trobe davant aquesta societat que continua tractant el feminisme com un moviment de persones “exòtiques”, a vegades exagerades amb els seus discursos i sempre qüestionables. Amb eixos pares que eduquen des de la tendra primera edat en la idea que les dones (xiquetes) són un fi, objecte, premi o destorb. I solen ridiculitzar a aquells progenitors que opten per posar en pràctica allò de la corresponsabilitat.

 Històricament, ens han fet creure que el feminisme és dolent perquè posa en relleu les desigualtats que patim les dones només pel fet de ser-ho. Ara, amb els avanços d’aquest moviment, els mascles amb mentalitat “retro” es veuen desplaçats per un 50% de la població totalment independent, les dones. El mascle proveïdor ja no és necessari.

Verdaderament, la masculinitat tal com la coneixíem està en crisi, molts homes assumeixen amb por aquesta pèrdua de privilegis, fent-se forts amb moviments que neixen al ciberespai i viatgen fins a les ments dels més petits i adolescents. Començant per l’accés a la pornografia. Els moviments d’extrema dreta també estan fent un bon paper, utilitzant la victimització com a posició política.

No en va estem veient, com aquests partits creixen exponencialment gràcies a plataformes com Telegram. On líders ultres, com Alvise Pérez, llancen informacions falses i missatges d’odi contra el feminisme de manera continuada. Segons aquests nous “gurús” polítics, el feminisme és un dels grans culpables de totes les seues desgràcies. La seua audiència en xarxes es parla per milions, joves i adolescents on la major part són xics.

Tanmateix, no solament la masculinitat està en crisi també els valors democràtics, impulsat pel fracàs en les expectatives laborals, l’atur juvenil, els canvis en els sistemes educatius i polítics. Els nostres joves viuen l’amenaça de veure que la societat ja no té eixe espai reservat per ells, tal com s’ha entés sempre. Eixe estatus del qual ha gaudit només per haver nascut home. Això alguns progenitors també ho estan veient clarament i no dubten a fer les seues avaluacions.

Uns moviments i plantejaments que polaritzen les idees de xiquets i xavals, posant de moda un nou tipus d’home amb valors tòxic-capitalistes i misògins. On l’ideal és un home que busca la perfecció, emocionalment gelats i que menysprea a les dones. Nosaltres, com a comunitat hem d’estar atents i atentes als nostres joves, els hem de mirar i escoltar. Per què no serà també nostra la responsabilitat? Tal vegada, els casos de violència extrema duta a terme entre adolescents, no estiga massa lluny a la següent si no ens espavilem.